Anselm Turmeda neix a Palma, cap al 1355, probablement fill d'una família d'artesans. A Mallorca s'instrueix en gramàtica, lògica i teologia, i ingressa a l'ordre dels franciscans. Es trasllada a Lleida, i estudia teologia, física i astrologia. Cap al 1370 es trasllada a Bolonya, on resideix durant deu anys i on aprofundeix en l'estudi de la teologia. Probablement també fa alguna estada breu a Tarragona i a París.
El poc que sabem de la seva biografia, en la qual es barregen la realitat i la llegenda, prové bàsicament dels llibres que escriu. Així doncs, explica com en algun moment entre 1384 i 1389 es converteix a l'islamisme, segons ell, per mitjà de Nicolau Martel, professor seu a Bolonya. Aquest li confessa, en privat, que la vertadera religió, l'única a través de la qual es pot assolir la salvació, és la religió musulmana. Colpit per aquesta revelació, el mallorquí abandona la vida de frare franciscà i es trasllada a Tunis, on a través d'un metge musulmà d'origen europeu, es converteix a l'islamisme.
La seva apostasia és el fet més interessant de la seva biografia, i és un element literari que es repeteix en tota la seva obra, escrita des de Tunis com a mallorquí arabitzat. A més de les raons que ell mateix dóna, la seva conversió es pot entendre com a un exemple de la crisi espiritual que viu la societat medieval de finals de l'Edat Mitjana; una crisi que veu agreujada quan contempla com dos dels seus col·legues són condemnats a la foguera pels tribunals eclesiàstics de Bolonya. La seva biografia també és un exemple extrem de la complexa relació i les influències mútues entre les dues ribes de la Mediterrània, abans que la situació canviés per l'expansió de l'Imperi Otomà, per una banda, i la consegüent campanya antiislàmica de la monarquia hispànica, per l'altra.
A Tunis, Anselm Turmeda pren el nom d'Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-Tarjuman al-Mayurqui –Abdal·là el torsimany, el mallorquí–. Coneix diverses llengües europees, i aconsegueix treball com a traductor a la duana del port. Més endavant és nomenat cap de la duana, i posteriorment funcionari del sultà. Es casa amb la filla d'una família benestant de Tunis, i tenen almenys dos fills. Per la seva feina, està constantment en contacte amb mercaders europeus, i es manté informat de l'actualitat dels Països Catalans.
Durant la seva vida com a musulmà, rep diverses cartes de personalitats cristianes com el governador de Mallorca, el papa Benet XIII d'Avinyó, i el rei Alfons V el Magnànim, que el conviden a tornar al cristianisme i el perdonen. Alguns estudiosos han apuntat que aquestes cartes podrien haver estat promogudes per ell mateix, en un intent per tornar a la seva illa natal. Ell, però, mai més es mou de Tunis, on mor en una data desconeguda després de 1423. No se li coneix cap retrat
La seva apostasia és el fet més interessant de la seva biografia, i és un element literari que es repeteix en tota la seva obra, escrita des de Tunis com a mallorquí arabitzat. A més de les raons que ell mateix dóna, la seva conversió es pot entendre com a un exemple de la crisi espiritual que viu la societat medieval de finals de l'Edat Mitjana; una crisi que veu agreujada quan contempla com dos dels seus col·legues són condemnats a la foguera pels tribunals eclesiàstics de Bolonya. La seva biografia també és un exemple extrem de la complexa relació i les influències mútues entre les dues ribes de la Mediterrània, abans que la situació canviés per l'expansió de l'Imperi Otomà, per una banda, i la consegüent campanya antiislàmica de la monarquia hispànica, per l'altra.
A Tunis, Anselm Turmeda pren el nom d'Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-Tarjuman al-Mayurqui –Abdal·là el torsimany, el mallorquí–. Coneix diverses llengües europees, i aconsegueix treball com a traductor a la duana del port. Més endavant és nomenat cap de la duana, i posteriorment funcionari del sultà. Es casa amb la filla d'una família benestant de Tunis, i tenen almenys dos fills. Per la seva feina, està constantment en contacte amb mercaders europeus, i es manté informat de l'actualitat dels Països Catalans.
Durant la seva vida com a musulmà, rep diverses cartes de personalitats cristianes com el governador de Mallorca, el papa Benet XIII d'Avinyó, i el rei Alfons V el Magnànim, que el conviden a tornar al cristianisme i el perdonen. Alguns estudiosos han apuntat que aquestes cartes podrien haver estat promogudes per ell mateix, en un intent per tornar a la seva illa natal. Ell, però, mai més es mou de Tunis, on mor en una data desconeguda després de 1423. No se li coneix cap retrat
